Ingredients (per a 12 persones):
- 1 carbassó gran
- Formatge parmesà
- 1 llimona
- Oli d’oliva
- Sal i pebre mòlt
Elaboració:
- Rentem el carbassó i li tallem les puntes.
- Untem la base d’una plat amb oli d’oliva per a disposar-hi , tot seguit, els talls de carbassó. Els talls de carbassó han de ser ben prims, els podem tallar amb un pelador de verdures o amb una màquina de tallar embotits.
- Disposem les làmines de carbassó una al costat de l’altra.
- Les adobem amb el suc de llimona i la sal i el pèbre. Ho deixem macerar uns 20 minuts màxim a la nevera.
- Abans de servir-ho assequem l’excés de suc de llimona, ho amanim amb oli d’oliva i hi afegim els encenalls de parmesà (els podem fer amb un pelador de patates o algun estri similar).
A punt per preparar aquest plat que acabo de descobrir pel vostre blog! :D Felicitats!
ResponEliminaOstres!
ResponEliminaJo últimament li estic agafant el "gustillo" i me'n faig sovint... (sense el parmesà per acompanyar una amanida o bé sigui sol per acompanyar qualsevol plat...TREMENDU!!! li estic trobant el què a això de menjar el carbassó cru i lleugermanet marinat!)
Ja ens explicaràs què tal ha anat!
Moltes gràcies per la visita!
Hola Anna! La veritat és que va anar molt bé! Ara molta pasciència a l'hora de tallar el carbassó amb el ganivet! jeje Segur que repeteixo i a casa els hi va encantar :D Si teniu un moment podeu passar pel meu blog http://whatsongirona.blogspot.com.es/ on hi faig algunes crítiques de restaurants que vaig. Potser amb els plats us inspira per fer-ne de nous pel vostre blog! :)
ResponEliminaNosaltres vam tenir sort, aquell dia, on ho vam fer hi havia màquina de tallar... ;) Interessant això teu! Al bloc també tenim un llistat de "puestos" on ens agrada menjar, m'ho miraré amb calma, el +cub per exemple el tenim pendent! Per cert, poses tots els restaurants on vas o només els que t'agraden? Una abraçada i merci!
ResponEliminaDoncs intento posar els restaurants que vaig i si m'agraden amb més raó els hi dedico un post. Espero anar allargant la llista, hi ha molta feina per fer!
ResponEliminaEps!! Pel sopar de St Joan vaig fer alguns dels vostres entrants!, entre ells el carpaccio de carbassó. Aquesta vegada amb el ganivet... però també va sortir molt bé i va tenir molt d'èxit!!
ResponEliminaEi, Juliette!!! Quina feinada amb ganivet! Però hauràs de reconèixer que sense mi no va ser el mateix jeje... és un punt aquest plat, m'alegro que sortís bé! Una abraçada, ja queda poc pel pròxim tiberi... ;D
ResponEliminaUna manera diferent de fer el carbassó, i queda boníssim. Me l'apunto pels pròxims dinars familiars, segur que sorprendrà!
ResponEliminaBones Cati,
ResponEliminala veritat és que és un plat ben senzill "i resultón"...si el fas, ja m'explicaràs què tal et queda!
Hola Anna,
ResponEliminaJa vaig fer el carpacció de carbassó, en un dinar familiar, amb els entreteniments de pastanaga. Van ser tot un èxit, i mira que alguns eren reticents, ho veien massa verd. Però al final, quan ho van tastar.. ho van trobar molt bo!
Ja ja ja...Cati, a mi l'altre dia també em va passar una cosa curiosa amb aquest plat, i és que això de les verdures crues no agrada a tothom! Si bé a gairebé tothom li va agradar, algú em va dir que passat per la planxa li agradaria més! ja ja ja..
ResponEliminaQue bé que t'animessis i que sortís bé...A veure si t'animes amb més plats! Ja m'ho aniràs explicant, que em fa molt il·lusió!!
Una abraçada!