Des que vaig anar a Itàlia, ara ja fa un parell de mesos ben bons, tinc a l'armari tot de pastes que vaig portar d'allà. Així que el divendres passat, vam aprofitar que venia en Mikel a sopar per fer alguna recepta original de pasta. Buscant per la xarxa, vaig anar a parar al bloc Buenas Migas i vaig trobar aquesta recepta que em va fer bona pinta. Realment el resultat ens va sorprendre positivament.
Ingredients (per a 3 persones)- 250 g d'espaguetis de sépia
- 5 broquetes de sépies petitones (com que normalment a la peixetaria no tenen sepiones tan petites, seguint el consell de l'Anna del bloc consultat, vaig agafar broquetes de sepietes congelades i en vaig treure el pal on val enfilades.)
- Unes puntes d'espàrrec
- All i julivert
- Oli d'oliva
Per al pesto de tomata:- 100 g de tomates assecades
- 1/2 tassa de l'aigua d'hidratar les tomates
- 1 gra d'all petit
- 2 cullerades soperes de pinyons
- 50 g de parmesà
- 1 got d'oli
- Una mica de sal i de pebre
Elaboració- Primer de tot hidratarem les tomates seques remullant-les en aigua calenta. Ho deixem almenys mitja horeta (jo les hi vaig deixar bastant més estona perquè les trobava massa fortes encara).
- Quan les tomates estiguin hidratades, procedirem a preparar el pesto. Triturem tots els ingredients amb la batedora (si ens queda massa espès, el podem diluir amb més aigua de remullar les tomates o amb més oli)
- Per a fer les sépies, les courem en una paella amb oli i all i julivert (no posem l'oli fins que les sépies hagin deixat anar tota l'aigua que tenen). Quan estiguin cuites, ho salem un pèl i les reservem.
- D'altra banda, passem per la paella les puntes d'espàrrec i les reservem.
- Pel que fa a la pasta, la bullim seguint les indicacions del paquet. En el cas dels espaguetis que vam utilitzar, n'hi havia prou amb 4-5 minuts perquè quedessin al dente.- Finalment només queda muntar el plat posant els espaguetis i pel damunt les sépies, les puntes d'espàrrec i el pesto de tomata per damunt.
Ingredients (per a 3 persones)- 250 g d'espaguetis de sépia
- 5 broquetes de sépies petitones (com que normalment a la peixetaria no tenen sepiones tan petites, seguint el consell de l'Anna del bloc consultat, vaig agafar broquetes de sepietes congelades i en vaig treure el pal on val enfilades.)
- Unes puntes d'espàrrec
- All i julivert
- Oli d'oliva
Per al pesto de tomata:- 100 g de tomates assecades
- 1/2 tassa de l'aigua d'hidratar les tomates
- 1 gra d'all petit
- 2 cullerades soperes de pinyons
- 50 g de parmesà
- 1 got d'oli
- Una mica de sal i de pebre
Elaboració- Primer de tot hidratarem les tomates seques remullant-les en aigua calenta. Ho deixem almenys mitja horeta (jo les hi vaig deixar bastant més estona perquè les trobava massa fortes encara).
- Quan les tomates estiguin hidratades, procedirem a preparar el pesto. Triturem tots els ingredients amb la batedora (si ens queda massa espès, el podem diluir amb més aigua de remullar les tomates o amb més oli)
- Per a fer les sépies, les courem en una paella amb oli i all i julivert (no posem l'oli fins que les sépies hagin deixat anar tota l'aigua que tenen). Quan estiguin cuites, ho salem un pèl i les reservem.
- D'altra banda, passem per la paella les puntes d'espàrrec i les reservem.
- Pel que fa a la pasta, la bullim seguint les indicacions del paquet. En el cas dels espaguetis que vam utilitzar, n'hi havia prou amb 4-5 minuts perquè quedessin al dente.- Finalment només queda muntar el plat posant els espaguetis i pel damunt les sépies, les puntes d'espàrrec i el pesto de tomata per damunt.
Un dels plats més sorprenents que he provat últimament. Tot i que quan em vas comentar que el faries no em sonava pas gens especial, el resultat va ser un viatge als sentits, és d'aquelles receptes que has de menjar amb els ulls tancats, requereix tota la nostra atenció. Les textures cruixents dels espàrrecs i les sépies(o sepietes, com dius tu ;) explotaven a la boca per sobre el delicat tacte del gustós pesto de tomata. IMPRESSIONANT! No deixis de ser mai la meva cuinera preferida (espero que no ho vegi la mama...)
ResponEliminaCuinar per a tu és també un plaer...dóna gust que els meus comensals gaudeixin tant com ho fas tu, és tot un privilegi que alguns dels meus plats et facin viatjar als sentits. Continuaré practicant i descobrint cosetes noves a la cuina, espero mantenir el títol de la teva cuinera preferida (i tranquil, no li direm a la mama Dolors ;-)
ResponEliminaGràcies per animar-me cada dia amb la meva passió culinària.
Petons
Ooooh ...! Quina sorpresa!!!
ResponEliminaLa vostra versió amb els espàrrecs m'encanta. I quina fantástica descripció feu del plat... quin honor... dóna gust!!!
De veritat, us felicito perquè us ha quedat fabulós. M'agrada molt la vostra cuina :o)
Mil gràcies de tot cor... Això ha estat una sorpresa molt agradable :o)
Una abraçada molt forta.
Bones, Anna (Buenas Migas),
ResponEliminaacabem de pensar en tu, ja que havíem congelat una mica de pesto de tomàquet i acabem de provar la versió amb sepiones i carbassó (cal dir que la textura dels espàrrecs hi queda millor). Merci pel comentari, segur que t'en robarem alguna altra, amb el teu permís jeje... ja que el teu bloc és un dels que més ens agrada.
Ah, per cert! ens vam oblidar de comentar el vi blanc que va portar en Mikel: li havíem demanat un Perro Verde (verdejo) i al no tenir-ne ens va portar el Finca La Colina (Rueda), ens va encantar! Molt expressiu i juganer, dels millors blancs que hem provat. Gràcies a tots 2!
Ens disposem a cuinar aquest plat per 2a vegada. La primera fou un èxit. Ben explicat i amb les quantitats precises, el que necessitem els aficionats com nosaltres. Reivindiquem des d'aquí que indiqueu sempre, com en aquesta recepta el nombre de persones i les quantitats. Els vostres "clients" ho agraïm.
ResponEliminaFelicitats també a BuenasMigas.
Aquest divendres fem sopar a casa nostra per 6 persones tot amb plats vostres. Èxit assegurat.
Abraçades
Chus i Toti
Eps encantadíssims! és un plaer (de boca) que el consulteu i feu receptes i les comenteu. Gràcies!!! Ara falta que em convideu a provar-les... jeje.
ResponEliminaXevi
He estat a punt de queixalar la pantalla, de bona pinta que fa el plat, però després he pensat en la teva neboda, Anna, i m'he frenat a temps...
ResponEliminaJuas juas juas...no t'imagino sense dents Alfons, m'alegra saber que te n'has pogut estar! Realment, tal i com et vaig dir, el plat és tremendo, t'animo a que el tastis, descobriràs que això del pesto de tomàquet sec és espectacular!
ResponEliminaNOOOOOOOOO! No ho facis, Alfons, si proves el pesto de tomata en aquest virtuós plat potser ja no hi haurà volta enrera, mai tornaràs a ser el mateix... Entraràs en un món obscur on tindràs la necessitat d'assaborir sense parar plaers ocults... Jo no n'he pogut sortir, tu mateix...! si ho fas, que consti que t'he avisat... ;)
ResponEliminaAvui he fet aquest meravellós plat. Volia fet els espaguetis negres amb sèpia i m'he trobat amb aquesta pàgina. Afortunadament sempre tinc a casa tomàquets secs i pinyons, pel que el gran secret d'aquest plat, aquest meravellós pesto l'he pogut fer sense problemes (encara que només tenia una miqueta de parma ratllat, i és que avui és diumenge). Com no tenia espàrregs m'ha anat molt be el comentari del carabassó. El repetiré amb espàrregs. A més estic pensant noves combinacions amb el pesto aquest. El que m'ha sobrat ho faré amb escarola (com si fos un romescu).
ResponEliminaHola Albert!
ResponEliminam'alegra que t'hagis animat a fer aquest plat i que l'hagis gaudit! Realment això del pesto de tomàquet sec per nosaltres també va ser un gran descobriment. M'agrada la idea que dius de fer-ho amb escarola, pot ser interessant, ja ens ho explicaràs!
Moltes gràcies per la visita i pel comentari!
Ens veiem per aquí!
Hola Sibarites!!
ResponEliminaRecordo el dia que vaig gaudir d’aquest plat amb la vostra companyia. Vaig ser el vostre convidat i suposo que un dels primers en provar la recepta. Els ingredients molt encertats i la barreja de gustos... brutal!!! Un plat ideal per un esportista com jo. Un petó.
Mikel.
Ooooooooooooooooooooh!!! El gran Mikel!!! Benvingut! Això si que és un plaer... però de vista! El plaer va ser nostre, vam menjar molt bé aquell dia i si, vas ser un dels primers a tastar-ho! Impressionant recepta, una de les meves preferides! Una abraçada molt forta i torna sempre que vulguis! ;) PD: Quan tingui la bici fem una ruta i acabem a casa l'Anna a fer un tiberi dels seus jeje...
ResponElimina